Tag Archives: cervell

“El cor té cervell”, segons Annie Marquier

El passat 14 de març es va publicar a La Contra de La Vanguardia una entrevista a la matemàtica i investigadora de la consciència Annie Marquier de la qual voldria destacar el següent:

  • Es el corazón el que produce la hormona ANF, la que asegura el equilibrio general del cuerpo: la homeostasis. Uno de sus efectos es inhibir la producción de la hormona del estrés y producir y liberar oxitocina, la que se conoce como hormona del amor.
  • El campo magnético del corazón se extiende alrededor del cuerpo entre dos y cuatro metros, es decir, que todos los que nos rodean reciben la información energética contenida en nuestro corazón.

  • Hay dos clases de variación de la frecuencia cardiaca: una es armoniosa, de ondas amplias y regulares, y toma esa forma cuando la persona tiene emociones y pensamientos positivos, elevados y generosos. La otra es desordenada, con ondas incoherentes. [Aparece] con el miedo, la ira o la desconfianza. Pero hay más: las ondas cerebrales se sincronizan con estas variaciones del ritmo cardiaco; es decir, que el corazón arrastra a la cabeza. La conclusión es que el amor del corazón no es una emoción, es un estado de conciencia inteligente.

  • El cerebro del corazón activa en el cerebro de la cabeza centros superiores de percepción completamente nuevos que interpretan la realidad sin apoyarse en experiencias pasadas. Este nuevo circuito no pasa por las viejas memorias, su conocimiento es inmediato, instantáneo, y por ello, tiene una percepción exacta de la realidad.

    Annie Marquier ens suggereix a més que cultivem “las cualidades del corazón: la apertura hacia el prójimo, el escuchar, la paciencia, la cooperación, la aceptación de las diferencias, el coraje…” i que duguem a la pràctica “pensamientos y emociones positivas. En esencia, liberarse del espíritu de separación y de los tres mecanismos primarios: el miedo, el deseo y el ansia de dominio, mecanismos que están anclados profundamente en el ser humano porque nos han servido para sobrevivir millones de años”.

    I també ens proposa que prenguem “la posición de testigos, observando nuestros pensamientos y emociones sin juzgarlos, y escogiendo las emociones que nos pueden hacer sentir bien. Debemos aprender a confiar en la intuición y reconocer que el verdadero origen de nuestras reacciones emocionales no está en lo que ocurre en el exterior, sino en nuestro interior. Cultive el silencio, contacte con la naturaleza, viva periodos de soledad, medite, contemple, cuide su entorno vibratorio, trabaje en grupo, viva con sencillez. Y pregunte a su corazón cuando no sepa qué hacer”.

Gràcies per fer-me-la arribar, Juanan! 🙂

Anuncis

Neurodidàctica

Aquest cap de setmana passat hem tingut la sort d’assistir a un seminari sobre neurodidàctica de l’Anna Forés Miravalles que es basava força en una obra que va publicar amb la Marta Ligioiz Vázquez i que es titula Descubrir la neurodidáctica. Aprender desde, en y para la vida.

Aquesta és l’Anna, que en aquest vídeo-reportatge ens parla breument de la neurodidàctica:

El que en destaco és el següent:

  1. L’objectiu de la neurodidàctica és treballar amb tot el potencial del nostre cervell.
  2. Cal partir de la potencialitat de la persona, dels seus talents, trencant el tòpic que consisteix en fixar-nos en el dèficit de la persona.
  3. L’error no s’ha d’entendre com un fracàs, perquè forma part del procés d’aprenentatge. No ens oblidem que el mètode de l’assaig-error és la base dels descobriments més importants!!!
  4. Existeix una íntima relació entre l’aprenentatge i el plaer.

I aquí teniu un vídeo de dos minuts que explica breument quins són els cinc pilars bàsics de la neurodidàctica:

Resumint:

  1. L’aprenentatge pot ser divertit si allò que s’aprèn es vol aprendre, és a dir si hi ha una decisió pròpia prèvia a l’aprenentatge. Quan algú resol quelcom difícil per iniciativa pròpia, l’èxit proporciona una sensació de felicitat coincident amb un augment de la secreció del neurotransmissor dopamina.
  2. L’aprenentatge pot ser espontani si es juga i si no hi ha cap instrucció dirigida.
  3. Fases de l’aprenentatge: Els anys previs a la pubertat són moments particularment sensibles a l’aprenentatge. Quan abans s’aprèn alguna cosa, millor s’adquireix. Alguns aprenentatges només es poden realitzar en moments concrets i d’altres es poden dur a terme al llarg de tota la vida.
  4. L’aprenentatge és un procés emocional. Cognició i emoció van inseparablament unides. Es pot retenir millor allò que s’aprèn si s’associa amb sensacions positives. La càrrega emocional del lloc d’aprenentatge influeix també en el seu èxit. Com més relació tingui allò que s’aprèn amb la realitat de l’aprenent, millor es processarà.
  5. L’ambient en què s’aprèn pot estimular o dificultar l’aprenentatge. Un ambient ric en estímuls sensorials actua com a estimulant perquè es reté millor allò que es rep mitjançant diferents canals sensorials.

També he descobert un parell d’articles sobre aquesta qüestió que em semblen força interessants: “Neuroeducación: hoy“, de Roberto M. Paterno, i “Neurodidáctica y estimulación del potencial innovador para la competitividad en el tercer milenio“, de Joao Cuesta Rivas.

El primer article diu que la neurodidàctica prové de la neuropsicologia infantil. Pel que sembla,  fa pocs anys que es desenvolupa i també és coneguda com neuropsicologia de l’aprenentatge o escolar, neuropedagogia o neuroeducació. Afegeix que aquesta disciplina es va originar l’any 1988 a la Universitat de Friburg gràcies a la creació d’una assignatura per part del catedràtic de didàctica Gerhard Preiss. També afirma que la neurodidàctica investiga les condicions sota les quals l’aprenentatge humà es pot optimitzar al màxim, que tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en els circuits cerebrals, que el cervell conjuga el pensament, el sentiment i l’acció i que la curiositat, l’interès, l’alegria i la motivació són la base de l’aprenentatge.

I del segon article en destaco el següent:

  • “Al aprendiz le frustra tanto fracasar una y otra vez en el mismo problema como le satisface vivir un éxito. De esto se encarga el propio cerebro. Cuando se resuelve bien una tarea propuesta, aumentan los niveles de dopamina y acetilcolina, moléculas neurotransmisoras cuyo incremento produce un sentimiento de felicidad con el cual el individuo, en cierta medida, se premia a sí mismo, elevando su autoconfianza y motivación.”
  • “Hoy está científicamente probado que las emociones desempeñan un papel decisivo en la formación de la memoria. El responsable es el sistema límbico. Esta parte del cerebro responde por muchos de nuestros estados
    emocionales: rabia, tristeza, miedo, disgusto, felicidad y placer. Cada señal que llega de los sentidos se dirige a él.”
  • “Sólo los sentimientos convierten lo sucedido en la clase en una vivencia personal. En ese caso, lo que se le enseña al estudiante, significa algo para él; y el resultado son los rápidos progresos en el aprendizaje, además de la gran satisfacción que justifica los esfuerzos realizados durante el proceso.”
  • “La curiosidad, el interés, el gozo y la motivación son fundamentales para aprender algo.”
  • “se requiere fortalecer los métodos educativos con el propósito de potencializar el talento y la capacidad innovadora mediante el estímulo de las múltiples inteligencias del individuo en el marco de un aprendizaje significativo, en donde se formen la capacidad de observación, el descubrimiento, el sentido crítico y la resolución de problemas y la comprensión”

Per acabar, us proposo que feu una ullada a les diapositives que veureu a continuació, titulades “El cerebro como matriz de aprendizaje“:

Ah, i si en voleu saber encara més… hi ha un llibre en línia que es diu Cerebro, currículo y mente humana, d’Alexander Ortiz Ocaña, i curs virtual obert que es pot visitar accedint-hi com a visitant! Aquí el teniu: http://felix.gnomio.com/course/view.php?id=3

El ganxo de Cook

Aquesta setmana les nostres formadores ens han ensenyat una nova tècnica que, segons el que he trobat tot cercant-ne una mica d’informació, va ser desenvolupada i adaptada per Wayne Cook, un expert en energia electromagnètica, a partir de diferents formes o postures de ganxos. Pel que sembla, “els ganxos connecten els circuits elèctrics en el cos, que contenen i per tant enfoquen tant l’atenció com l’energia desorganitzada. La ment i el cos es relaxen quan l’energia circula a través de les àrees bloquejades per la tensió. […] Els ganxos desplacen l’energia elèctrica dels centres de supervivència de la part cerebral posterior cap als centres de raonament en el cervell mitjà i el neocòrtex, activant per tant la integració hemisfèrica […] una forma de contrarrestar els efectes negatius de la contaminació elèctrica” (Cómo aplicar gimnasia para el cerebro: Técnicas de autoayuda para la escuela, de Paul E. Dennison i Gail E. Dennison).

Aquí tenim una descripció i una il·lustració del ganxo de Cook: “Se cruzan los pies, se estiran los brazos al frente, se entrelazan las manos y los dedos y se recogen entrelazadas a la altura del pecho. Con los ojos cerrados respiramos con la lengua pegada en el paladar y exhalamos con la lengua hacia abajo por un minuto”. (Font: http://mygamboa.blogspot.com/2010/08/el-gancho-de-cook.html )

Més informació a Guía fácil de kinesiología, de Leila Parker.