Tag Archives: educacio

Ensenyant l’atenció plena a les escoles

El Fèlix Castillo (gràcies de nou, mestre!) em va fer arribar fa un mes un article molt interessant i esperançador per a una persona que, com jo, es dedica a l’educació d’adolescents.

Es tracta de “Making a Case for Teaching Mindfulness in the Schools“,  publicat al butlletí del mes d’agost de 2013 del blog Chopra Centered Lifestyle i escrit per la Theo Koffler, fundadora i directora executiva de Mindfulness Without Borders (Toronto), una associació sense ànim de lucre  que promou l’aprenentatge social i emocional i la pràctica de l’atenció plena en àmbits com l’educatiu, el sanitari i el corporatiu.

D’entrada, el que m’atrau ja des del segon paràgraf del text és que assenyala que tot sovint demanem a l’alumnat adolescent que estigui atent, però es pregunta molt encertadament si a les escoles hi ensenyem com s’aconsegueix parar atenció…

A més, l’article defensa una educació integral de l’alumnat que l’ensenyi a gestionar el millor possible la incertesa, els reptes i les frustracions del dia a dia, els quals no es poden resoldre només amb coneixements d’àlgebra o dates de batalles, és a dir amb una instrucció de tipus cognitiu exclusivament…

D’altra banda, l’autora adverteix que els problemes de salut mental derivats de la manca d’equilibri emocional poden interferir en el bon funcionament acadèmic i social i en l’habilitat per aprendre de l’alumnat adolescent, especialment quan no es detecten, atès que la pressió escolar pot fer que empitjorin i que derivin en casos de depressió, drogodependència, trastorns de l’alimentació i fins i tot suïcidi.

En aquest article també se’ns introdueix en les investigacions de Richard Davidson, el neurocientífic inventor del terme “neuroplasticitat” que ha demostrat que la pràctica de l’atenció plena pot canviar el cervell en positiu, per exemple augmentant les nostres defenses, reduint l’estrès, promovent la claredat del pensament i un millor domini d’un/a mateix/a.

És per totes aquestes raons que el text parla de la necessitat de promoure l’alfabetització emocional i social de l’alumnat als centres educatius. El que m’agrada especialment és com justifica l’elecció de l’etapa adolescent per ensenyar aquestes eines. No ens oblidem que es tracta del moment per excel·lència en el qual hom descobreix, explora i posa a prova els seus pensaments, les seves emocions, la seva creativitat, les seves relacions socials, els seus vincles…

L’article presenta el testimoni d’un dels molts alumnes que ja s’estan beneficiant de l’aprenentatge de l’atenció plena i acaba amb una explicació breu però molt clara sobre com practicar una tècnica anomenada TUZA que consisteix en respirar durant tres minuts per retrobar la calma i l’equilibri enmig de situacions d’estrès i ansietat.

Sin emociones no hay cambio

Anuncis

Neurodidàctica

Aquest cap de setmana passat hem tingut la sort d’assistir a un seminari sobre neurodidàctica de l’Anna Forés Miravalles que es basava força en una obra que va publicar amb la Marta Ligioiz Vázquez i que es titula Descubrir la neurodidáctica. Aprender desde, en y para la vida.

Aquesta és l’Anna, que en aquest vídeo-reportatge ens parla breument de la neurodidàctica:

El que en destaco és el següent:

  1. L’objectiu de la neurodidàctica és treballar amb tot el potencial del nostre cervell.
  2. Cal partir de la potencialitat de la persona, dels seus talents, trencant el tòpic que consisteix en fixar-nos en el dèficit de la persona.
  3. L’error no s’ha d’entendre com un fracàs, perquè forma part del procés d’aprenentatge. No ens oblidem que el mètode de l’assaig-error és la base dels descobriments més importants!!!
  4. Existeix una íntima relació entre l’aprenentatge i el plaer.

I aquí teniu un vídeo de dos minuts que explica breument quins són els cinc pilars bàsics de la neurodidàctica:

Resumint:

  1. L’aprenentatge pot ser divertit si allò que s’aprèn es vol aprendre, és a dir si hi ha una decisió pròpia prèvia a l’aprenentatge. Quan algú resol quelcom difícil per iniciativa pròpia, l’èxit proporciona una sensació de felicitat coincident amb un augment de la secreció del neurotransmissor dopamina.
  2. L’aprenentatge pot ser espontani si es juga i si no hi ha cap instrucció dirigida.
  3. Fases de l’aprenentatge: Els anys previs a la pubertat són moments particularment sensibles a l’aprenentatge. Quan abans s’aprèn alguna cosa, millor s’adquireix. Alguns aprenentatges només es poden realitzar en moments concrets i d’altres es poden dur a terme al llarg de tota la vida.
  4. L’aprenentatge és un procés emocional. Cognició i emoció van inseparablament unides. Es pot retenir millor allò que s’aprèn si s’associa amb sensacions positives. La càrrega emocional del lloc d’aprenentatge influeix també en el seu èxit. Com més relació tingui allò que s’aprèn amb la realitat de l’aprenent, millor es processarà.
  5. L’ambient en què s’aprèn pot estimular o dificultar l’aprenentatge. Un ambient ric en estímuls sensorials actua com a estimulant perquè es reté millor allò que es rep mitjançant diferents canals sensorials.

També he descobert un parell d’articles sobre aquesta qüestió que em semblen força interessants: “Neuroeducación: hoy“, de Roberto M. Paterno, i “Neurodidáctica y estimulación del potencial innovador para la competitividad en el tercer milenio“, de Joao Cuesta Rivas.

El primer article diu que la neurodidàctica prové de la neuropsicologia infantil. Pel que sembla,  fa pocs anys que es desenvolupa i també és coneguda com neuropsicologia de l’aprenentatge o escolar, neuropedagogia o neuroeducació. Afegeix que aquesta disciplina es va originar l’any 1988 a la Universitat de Friburg gràcies a la creació d’una assignatura per part del catedràtic de didàctica Gerhard Preiss. També afirma que la neurodidàctica investiga les condicions sota les quals l’aprenentatge humà es pot optimitzar al màxim, que tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en els circuits cerebrals, que el cervell conjuga el pensament, el sentiment i l’acció i que la curiositat, l’interès, l’alegria i la motivació són la base de l’aprenentatge.

I del segon article en destaco el següent:

  • “Al aprendiz le frustra tanto fracasar una y otra vez en el mismo problema como le satisface vivir un éxito. De esto se encarga el propio cerebro. Cuando se resuelve bien una tarea propuesta, aumentan los niveles de dopamina y acetilcolina, moléculas neurotransmisoras cuyo incremento produce un sentimiento de felicidad con el cual el individuo, en cierta medida, se premia a sí mismo, elevando su autoconfianza y motivación.”
  • “Hoy está científicamente probado que las emociones desempeñan un papel decisivo en la formación de la memoria. El responsable es el sistema límbico. Esta parte del cerebro responde por muchos de nuestros estados
    emocionales: rabia, tristeza, miedo, disgusto, felicidad y placer. Cada señal que llega de los sentidos se dirige a él.”
  • “Sólo los sentimientos convierten lo sucedido en la clase en una vivencia personal. En ese caso, lo que se le enseña al estudiante, significa algo para él; y el resultado son los rápidos progresos en el aprendizaje, además de la gran satisfacción que justifica los esfuerzos realizados durante el proceso.”
  • “La curiosidad, el interés, el gozo y la motivación son fundamentales para aprender algo.”
  • “se requiere fortalecer los métodos educativos con el propósito de potencializar el talento y la capacidad innovadora mediante el estímulo de las múltiples inteligencias del individuo en el marco de un aprendizaje significativo, en donde se formen la capacidad de observación, el descubrimiento, el sentido crítico y la resolución de problemas y la comprensión”

Per acabar, us proposo que feu una ullada a les diapositives que veureu a continuació, titulades “El cerebro como matriz de aprendizaje“:

Ah, i si en voleu saber encara més… hi ha un llibre en línia que es diu Cerebro, currículo y mente humana, d’Alexander Ortiz Ocaña, i curs virtual obert que es pot visitar accedint-hi com a visitant! Aquí el teniu: http://felix.gnomio.com/course/view.php?id=3